Una habitació, un parell de llits; amb els seus respectius armaris, un escriptori; desordenat, però, amb els prestatges buits, dues cadires força confortables, llum artificial, un ordinador portàtil i unes mans amb ganes de teclejar. Aquest és el panorama que resta davant meu en el moment que em disposo a escriure el meu blog. A ritme de The Lord of the Dance inauguro aquest petit racó, personal, peculiar i, espero, interessant per a qualsevol que el vulgui llegir i comentar.
Encara no tinc massa clar quin serà el contingut que ompli aquest espai, el més sensat, probablement, seria dir que escriuré: una mica de “tot” i una mica de “res”.
Córrer és de covards n’és el títol, fent referència a una persona la qual qualifico d’ eminència del món del futbol en totes les seves dimensions, començant per seguidor, passant per jugador, entrenador, director tècnic, i acabant per savi. Per les lliçons que donava sobre el camp, durant les rodes de premsa, col·laborant en els diferents mitjans, tant se val, en qualsevol moment. Portant el sentit comú a la seva màxima expressió i capaç de dir després d’una derrota del seu equip: “ens han guanyat perquè han marcat un gol més que nosaltres”. Carles Reixach no deixarà mai de sorprendre’ns, si més no a mí. És per això que utilitzo una de les seves afirmacions més cèlebres per identificar aquest blog.
Després d’aquesta introducció podreu deduir que, a un servidor, li agrada la música, és amant del futbol, i seguidor culé. No us espanteu, la meva intenció no és avorrir el lector amb escrits monotemàtics. Simplement intentaré reproduir amb la màxima fidelitat possible tot allò que em passi pel cap i consideri oportú exposar-ho, per tal d’opinar, entretenir, desfogar-me, en definitiva progressar. Encara no sé si cap a bé o cap a mal.
Vosaltres en podreu ser testimonis directes i espero; actius.
