Seccions

diumenge, 18 de setembre del 2011

Dubtes, precs i preguntes

Somewhere over the rainbow 

El dubte és tendenciós, i com a tal, tendeix a aparèixer a les primeres de canvi, encara que durant 3 anys t'hagis guanyat la suficient credibilitat, com per estranyar-te sentint comentaris del tot pessimistes, del tot crítics, del tot, siguem clars, inexplicables.

Encara que no sigui el cas, hem de saber que en tots aquests anys de la coneguda "era Guardiola" només fem que malacostumanr-nos. És quasi bé impossible que, tot això que estem veient i vivint, es repeteixi. Estem parlant d'una gesta mai vista, mai aconseguida. Mentalitzem-nos que vindran èpoques dures, on ens haurem d'aferrar a l'èpica a la sort i a la Mare de Déu de Monserrat per intentar tirar endavant els partits. Viurem empats i no com els de la setmana passada, empats on no jugarem bé, on serem més imprecisos que mai, i on es posarà a prova la nostra condició d'aficionats afèrrims i fidels.

Però com dic, no és el cas, és per això que trobo incorrectes els dubtes que han recaigut sobre l'equip del qual fem gala sempre que podem i més. Hem de ser conseqüents senyors. En aquest cas la situació no és finalitza amb un blanc i negre, no tot és sempre un caixa o faixa, sempre hi ha matisos, factors inesperats i, simplement, mals dies.  

És per això que espero que amb el correctiu que el Barça va aplicar a tots aquells que dubtaven del seu potencial, del seu nivell de moral, en definitiva d'ell com a equip, ningú s'atreveixi a dubtar d'aquest conjunt etern.

Gaudim ara que podem, i ja tindrem temps a lamentar-nos a buscar caps de turc on recaiguin totes les nostres frustracions. Siguem intel·ligents, per no dir realistes, i contagiem-nos, d'una vegada per totes, d'aquesta idea, i d'aquest equip. Deixem la hipocresia per a altres, i seguim sense embrutar el nom i el joc del nostre Barça.

Per acabar, vull exposar la meva opinió sobre un dels nous fitxatges vinguts a can Barça. És Cesc Fàbregas, del qual en el seu degut moment vaig dir que era innecessari per al Barça, cosa que no rectificaré, doncs, era una hipòtesi que no es podrà concretar ja que el d'Arenys ha estat fitxat. Ara bé, crec que pocs eren els que creien en una adaptació tant ràpida del jugador en l'equip. Em podran dir que tenia ADN Barça i tot el que vulguin, però després de 8 anys a l'estranger, tornar i jugar de la manera que està jugant és realment sorprenent i personalment admirable. A factors com la pressió, la rapidesa de la pilota, els automatismes propis dels equips i l'associació entre les jugadors, s'hi ha sabut sobreposar amb una gran concentració, una millorada condició física i una excel·lent visió perifèrica. Si a això li sumem la gran faceta golejadora que ha desenvolupat, penso que no hi ha millor adaptació possible.

I dit això, que juguin, que nosaltres ja ens encarregarem de posar-nos el pitet, d'aplaudir, de cridar i de demostrar que som aficionats incondicionals, d'aquells que no dubten dels seus, d'aquells que mai desistirant en l'intent de recolzar el seu equip, d'aquells que sempre es sabran orgullosos del seu Club i del seu país.


Arnau.