Ahir, al Camp Nou, el Futbol Club Barcelona va tornar a jugar. Per primer cop en aquesta temporada vaig poder assistir al partit. Gràcies al mòdic preu de l'entrada, uns 7 euros aproximadament, vaig i vam, tots els assistents, poder gaudir d'una nit de futbol en directe. Si bé el Ceuta, un equip de segona divisió B, no era un al·licient per a l'aficionat culé, sí que era una excusa perfecta per veure el planter, les joves promeses que en diuen. El cas és que Bartra, Thiago,Nolito,Sergi Roberto i Messi no van decebre, en absolut. El jove central tarragoní, una mica agosarat per moments, va donar sortida a la pilota des d'un bon inici, amb una bona col·locació i conducció de l'esfèrica va transmetre seguretat i jovialitat en el joc. El fill de Mazinho va tornar a demostrar la seva màgia, descarat i en ocasions insultant va sortejar diverses vegades els rivals ceutins que res podien fer davant la qualitat, la tècnica depurada, i la visió de joc d'un jove que està cirdat a ser, si les dòsis d'humilitat que li imprimeix Guardiola donen resultat, un fantasista amb fusta de campió. Per a l'"avi" del Barça B només tinc elogis, ràpid, hàbil, vertical i amb la porteria entre cella i cella. Al minut dos, amb una subtil·lesa infinita, ja va deixar clar que, malgrat els seus 24 anys, pot rendir a un bon nivell, sigui on sigui. Sergi Roberto va disposar d'uns quants minuts per tal d'exhibir les seves aptituds davant un públic esperançat. Lluitador i amb molt recorregut es va buidar a la medul·lar blaugrana.
Per últim parlaré de Lionel Messi. L'he afegit a la llista de canterans blaugranes perquè no deixa de ser un "nen". Tant se val si és Copa, Lliga, Champions o partit de costellada. Aquest noi, sonarà a tòpic, no em deixarà de sorprendre. Restaven 27 minuts per a la conclusió del partit quan Guardiola el va fer entrar a "jugar una estona". Ho dic així perquè ell no n'entén de pressions. Trepitja l'herba amb una mescla d'apatia i innocència, com qui va a comprar el pa per primera vegada, com qui no coneix ningú del barri però té ganes de jugar amb els veïns. En una de les seves primeres intervencions el seu veí va ser Mascherano, qui li posà una pilota a l'espai, i Leo astut com sempre li va guanya l'esquena al lateral, controla la "bimba" amb el pit, i amb un fredor esgarrifosa pica la pilota per sobre d'un porter impotent davant la magnificència que, ahir, li va tocar patir. El gol per a Bojan, el reconeixement, per enèsima vegada, per a Messi. El punt culminant es va produïr després d'una jugada personal de Thiago, fent gala de la seva filigrana va cedir l'esfèrica a Leo que la rep a la frontal de l'àrea que es mira el porter i la distància amb la porteria que es percata de l'oposició de dos rivals, un per banda, que opta avançar uns metres més, que torna a mirar la situació de la jugada i que executa un tir suau, i que li diu a la pilota "va, que això ja ho tenim". Una altra "xarxa" per a un "nen" que un dia va agafar una pilota i va decidir fer-se gran amb ella.
Gràcies Leo i que en vinguin molts més.
 |
Arnau. |
