D'excessos nadalencs i aquestes coses...

JOSHUA RADIN - WINTER

La millor època per a molts, amb pros i contres, òbviament.

N’hi ha que la miren per la seva part més negativa. Fred, costa de gener, ajustar-se el cinturó, vols cancel·lats promeses que mai es compliran, si més no a curt termini, o obligacions que s’imposen cada 1 de gener per part de l’administració. Algunes tant positives com la nova Llei del  Tabac i altres tant inadmissibles com la de l’augment de les tarifes per part dels diferents transports públics. Si ens hi posem totalment de cul, podem pensar que tot i no ser partidaris de despeses innecessàries, un altre any ens hem quedat sense anar a esquiar o sense el regal que crèiem segur. Però no som tant estalviadors? Aleshores perquè ens esforcem a enfadar-nos o si més no, molestar-nos per no poder fer, rebre, com ni vulgueu dir, coses totalment secundàries? Suposo que queixar-se està permès i per alguns arriba a nivell de vici.

Sota el meu punt de vista hi ha altres aspectes del Nadal molt més agradables i reconfortants, si bé alguns exigeixen una certa despesa, considero que, aquesta, està a l’abast de la majoria de la societat i per això, estareu amb mi, agrada viure-les i parlar-ne.

Perquè si us he de ser sincer, a mi també m’agradaria anar a esquiar quan volgués, on volgués... que em portessin la última versió de la millor aplicació tecnològica del mercat, digue-li  PlayStation, digue-li IMac, digue-li qualsevol cosa. Més enllà de si ho podem tenir o no, crec que molts de nosaltres som més partidaris de les celebracions familiars, dels dinars de diumenge, dels sopars del 24 a la nit o dels empatxos del 25 al migdia. Jo, no en tingueu cap dubte, sóc d’aquests,  dels del galet gros i la carn d’olla darrere, dels torrons, les neules i els records familiars. Des de les “batalletes” a les anècdotes més inversemblants, de la petita broma que desencadena una eufòria exagerada, del riure constant i del cafè llarg, amb pastís, si pot ser.

I per no parlar dels preliminars. De decoracions nadalenques, dels arbres naturals ( si poden ser d’Espinelves millor) o artificials si és perquè anem curts de temps, del pessebre, de la molsa que vas a buscar al tros, amb permís o sense de l’amo (tampoc fem mal a ningú oi?), del paper de plata per simular un riu, del caganer, que més que caganer li podríem dir Wally perquè sembla que a totes les cases s’esforcin per amagar-lo el màxim possible, però bé tot forma part del mateix joc.

I ja posats millor que nevi per fer-ho tot més perfecte, i ja de passada juguem amb la neu, que ens deixa ben esgotats, que ens cansa i ens fa perdre fins i tot les ganes d’esquiar i de sortir al carrer, en favor de la llar de foc, els guants de pelfa i les disteses partides de domino, cartes, o per als més comercials, monopolis, hotels, trivials i companyies. 

Per acabar-ho d’arrodonir el dia 5 a la nit, la nit màgica, una altra excusa per a la reunió, i millor en un poble eh! No ho dubteu, que els reis t’entren a casa i tot, i els esperes amb una mica de rebosteria i molt cava, moscatell o el que faci falta. Ara bé, si ets de les últimes llars a rebre’ls corres el seriós risc de que Sa Majestat no et conegui ni el nom, ni la casa ni a ell mateix, però bé, coses del Nadal, sort que cada any passa i d’això no ens en cansem.

I jo em pregunto, com és el vostre Nadal?

Aprofito per desitjar-vos unes Bones Festes. (i que us portin força regals i pugueu anar a esquiar va!).

Arnau.