Crònica d'una victòria soferta

La setmana passada a Mallorca, avui a València. Em valdré de la cançó Focs Artificials, d'Antònia Font, per donar el ritme que li ha faltat al partit d'avui i molt probablement a l'escrit que procedeix a continuació.

Guardiola, coma entrenador, no ha guanyat mai a Mestalla. Emery no ha guanyat mai al Barça.

L'11 del València: Guaita; Ricardo Costa, Dealbert, Stankevicius, J.Alba; Banega, Tino Costa, Joaquín, Mata, Mathieu y P.Hernández.

L'11 del Barça Pinto, Dani Alves, Piqué, Abidal, Adriano, Mascherano, Busquets, Xavi, Iniesta, Villa i Messi.

Impressió de l’alineació ché: Gran porter, defensa fràgil, per la poca connexió entre els centrals i per les constants incorporacions a l’atac del lateral esquerre Mathieu. Pivots tocadors, res de contenció, Banega: anàrquic i inventor; Tino costa: potent i finalitzador, poden acusar la poca capacitat defensiva al centre del camp. A la mitja punta Mata, a priori, el gran perill valencianista, molt de compte a les jugades de contraatac. Als extrems Jordi Alba, amb només 21 anys, titular en un partit dels “grans”, i Joaquín, el rejovenit, ha trobat el gol que feia anys que se li resistia. En punta, Pablo Hernàndez, posició anti-natural, hàbil i definidor. PD: Compte amb les centrades des de l’esquerra per part de Mathieu.

Impressió de l’alineació culé: Pinto em transmet tranquil·litat mentre no es confiï amb els peus. La defensa, de moment incògnita, amb Alves, ofensiu com sempre, serà interessant veure qui estira més, si el brasiler o Mathieu. Els centrals, Piqué, esperem que avui actuï amb la rapidesa que li ha faltat darrerament, i Abidal/Busquets, si juga el francès la defensa tindrà un guardaespatlles de luxe, si juga el de Badia acumularem més sortida de pilota des de l’inici, a l’esquerra presumiblement Adriano, esperem que mostri la confiança suficient com per desenvolupar un paper correcte a la banda. Al mig del camp, el Jefecito, per fi en un partit que li exigirà demostrar les seves aptituds, agressivitat, contundència i actitud. Xavi torna, després de la lesió, per portar la batuta blaugrana en un partit que es preveu intens. Busquets/Adriano, si juga el de Badia hi haurà més equilibri atac/defensa, si juga el brasiler, tota una incògnita, potser veurem precipitació i imprecisió en les passades. A dalt, Iniesta, si és que no juga al mig, es veurà limitat a la banda, però promet marejar a Déu i sa mare. Villa, torna a casa, el seu segon judici del dia, esperem que no li pugui la nostàlgia i demostri que no es va equivocar a l’hora de deixar Mestalla. I Messi, que s’ha tornat a reconciliar amb el gol, i que pot seguir fent història.

Falta saber l’estratègia final, 4-3-3? 4-4-2? A Guardiola li agrada inventar. Veurem com va. Sembla que Adriano jugarà al mig del camp.

Ho passarem bé.

Sorteig, Xavi guanya, escull camp, possessió, doncs, pels amfitrions.

Xiula Iturralde (esperem que no s’animi a la festa).

Intensitat del València des del primer instant. Primera incorporació de Mathieu. Córner pel València. Possessió inicial pel conjunt ché. Necessitem la pilota, som-hi. Molta pressió dels locals, costarà. Segon córner, necessitem una reacció, em sona als primers 10 minuts de la final de Roma, tant de bo aparegui Iniesta per fer una passada de gol. Els locals estan extra-motivats, ho acabaran acusant, paraula! Mascherano és gat vell, marca territori amb la primera recuperació de la pilota. 3 ocasions en 5 segons de Messi, molt encertat Guaita, desafortunat Leo, avui marcarà. Abidal imprecís fins al moment. L’ambient a les grades està carregat, hi ha moltes ganes de tombar el líder. Important, Pinto segur en la primera intervenció compromesa.

Ja tenim la pilota. Falta ordre. Primer córner blaugrana. Hem esta a prop, no desistim. Mascherano immens. El Barça amb 3 darrera, agosarat? No, atrevit.

Fora de joc inexistent xiulat contra el València. Molt justet. La tensió s’apodera del joc, el Barça no és el de sempre, necessitem reaccionar.

Error de Dealbert, error clar en la definició de Messi. Tinc l’Emirates al cap, esperem que avui acabi marcant. La passada a Villa era evident.

Que no ens pugui l’angoixa. Hem de tenir present que el València fa molts minuts que no trepitja amb perill l’àrea de Pinto.

Guaita la treu fins i tot amb el pit. Només ens faltava això. Que arribi el descans, que es calmin els ànims, ens anirà bé.

Em sap greu, a Adriano li queda gran el partit. Partit travat, i malauradament, poc atractiu.

Mitja part. Cal millorar moltes coses. Proposo l’entrada de Pedro. Un València molt  valent als primers minuts, res més. Monòleg infructuós del Barça des de la segona meitat de la primera part. S’haurà de suar per sumar.

Segona part. Entra Soldado, marxa el capità Joaquín. València amb 2 puntes. Villa avisa, Adriano està més entonat, sembla. Falta interessant per un esquerrà, picarà Messi. Groga per Jordi Alba. S’ha quedat en interessant, franca per Guaita.

Al tall Busquets, providencial.

Rèplica de Soldado, creuat. Hem d’espavilar senyors!

Ídem, el València amb més arribada.

L’ha tingut Pablo! (ara més que mai, crec que guanyarem). Estem una mica “groguis”. A punt per sortir Pedro!

Messi la creua massa. Falta tota la definició.

Surt Mascherano i entra Pedro. Bona feina la de l’argentí. Xut innocent de Xavi.

Groga per Messi, no caiguem en la desesperació. Queden 25 minuts.

Groga per Pablo, falta tàctica.

Partit saturat en tots els aspectes. Providencial Piqué, no vull tornar a mencionar a questa paraula. Ens hem de fer amb el control, és la nostra identitat! (a lo braveheart o com sigui).

Minut 75: Adriano s’interna per la banda amaga aixeca el cap passada cap a Messi, rematada de Leo, la toca Guaita i la pilota entra plorant, entra lenta, travada com el partit en sí, però un altra vegada Leo. Respirem! Em retracto de les meves paraules vers Adriano.

Que gran Xavi, se’n surt d’un laberint de tres contrincants amb la seva naturalesa i elegància. Hem de jugar amb cap, n’hem d’aprendre del capità.

Groga per Busquets, justa, necessària? Surt Mathieu i entra Jonàs. Ja va donar els 3 punts a San Mamés esperem que el seu nom Bíblic no sigui un precedent.

Al Barça es retira l’assistent Adriano i entra Maxwell, es reestructura l’equip,ja me’l començo a creure.

Tercer canvi valencianista, marxa Tino Costa i entra el jove Isco. Amb tot damunt la taula. Caixa o faixa.

Tercer canvi al Barça, entra Keita i marxa, entre aplaudiments, Iniesta.

Groga per Soldado, impotent davant la veterania de Busquets, fan falta jugadors com ell.

Estem al descompte tot sembla indicar que ens emportarem els 3 punts, crec que merescuts.

Al sac! 3 punts molt treballats. Com diria del Nido ens ha costat sang, suor i llàgrimes.

Partit lleig, que demostra que un equip ha de dominar diferents registres per tal de guanyar en totes les situacions. La poca fluïdesa en el joc s’ha contrarestat amb el sacrifici col·lectiu i la insistència, la paciència i la consistència.

Alineacions inesperades, experiments tàctics, situacions compromeses... sigui el que sigui el Barça segueix imperant, demostrant una vegada més que les lligues es guanyen patint, treballant i sense desistir, i això, a falta del bon joc al que ens té acostumats aquest equip, és una de les principals característiques per aconseguir l’èxit, un èxit al que el Pep Team ens té, a tots, malacostumats.

Visca el Barça.

Arnau.