Seccions

dijous, 12 de maig del 2011

Som un

Hegemònic tot plegat.

Al meu entendre:

1 - Victor Valdés: madur, gran joc de peus, pacient en l'1 contra 1, gran capacitat de reacció, molta força mental, bons reflexos. Progressió estratosfèrica en els últims anys, consolidació a nivell internacional com un dels millors porters de la història i del Barça. Qui ens ho havia de dir, quan Van Gaal el volia retornar al filial, que el de l'Hospitalet acabaria fent-se amo i senyor de la xarxa blaugrana.

2- Daniel Alves: esbojarrat, en la forma de ser, en la forma de jugar. Costarà trobar-li relleu. La seva irresponsabilitat defensiva es transforma en aportació atacant, els seus descuits del lateral de la banda es converteixen en punyals ofensius a més no poder. De centrades irregulars i de recorregut incalculable ho dóna tot al camp. Sonarà a tòpic, però, no podem negar que la seva bogeria és una de les claus del sistema de joc que ens està donant tants i tants fruits. Obrigado. Visca la mare que et va parir.

3- Gerard Piqué: el central del món, va dir algú. Poc li falta. Posicionament exemplar, atreviment, desembossador, combinatiu, i el que vulgueu. Si algun dia ha estat més lent, més imprecís, més despitat que d'altres, se li pot perdonar. Culé radical, amic de mans, d'escuts i de petons i si és contra el Madrid o l'Espanyol, el "pobre", no s'ho pot acabar. Sabia decisió la de tornar casa per demostrar la teva vàlua. 

5- Carles Puyol: a temps. Sembla mentida, però l'edat passa per a tot i per a tots. El capità però, protagonista de les èpiques més recordades ha tornat quan se l'ha necessitat. Braçalet al braç i a liderar, a mossegar a marcar territori i a fer el que faci falta per seguir imperant. 

6- Xavi Hernàndez: panoràmic. Alliçonador, director, assessor, conseller, mestre i doctor "honoris causa". El futbol l'ha contractat per dur a la pràctica els manuals d'allò ben fet, d'allò correcte, d'alló perfecte. Xavi és pivotació, control, passe, mirada de reüll, giravolta. Xavi és brúixola, timó i capità. 

7- David Villa: entregat. Encertat o no, alliberat o impotent. Arribar al Barça i entendre el teu rol dins l'equip mai és fàcil, sobretot per als jugador que venen amb un "catxé" digne d'admiració (que li preguntin a Ibrahimovic o a Henry). Adaptar-se a la banda, acceptar els canvis i simplement no alçar la veu ni crear controvèrsies internes l'honra. Professional.

8- Andrés Iniesta: dolç. Potser no ha estat tant fresc com abans del seguit de lesions que li ha tocat viure. Venint d'un Mundial on no estava al 100% potser ha jugat en contra seva. Per sort, contra l'Espanyol fa pocs dies, vam poder veure a "Don Andrés" en estat pur. Conduint, inventant, combinant i marcant. Innocència, bonhomia, solidaritat. Fill d'UNICEF i de tots.

9- Bojan Krkic: desafortunat. Ha tingut minuts, alguns més aprofitats que d'altres. La mala sort ha volgut que es perdés el tram final de temporada. L'esperança és l'últim que es perd, i jo encara confio en aquell nen que amb 16 anys treia les castanyes del foc a Frank Rikjaard a Espanya a Europa i on fés falta. Sort.

10- Lionel Messi: infinit. Ningú arribarà a ser com ell. és una llàstima perquè el futbol serà etern i ell algun dia haurà de penjar les botes. Resem perquè sigui d'aquí molts anys, perquè realment serà trist, molt trist. Sense pressió, sense por, sense res i amb tot. Les enciclopèdies ja s'encarregaran de la resta, quina feinada els espera. El futbol és teu.

11- Jeffren Suàrez: limitat. Pocs minuts, lesions. Gran velocista, poca cosa més. Sempre podrà dir que ha jugat en el millor equip del món i que el seu nom encara ronda per l'atmosfera d'Abu Dabi.

13- José Manuel Pinto: protagonista. Simulació de fores de joc, i advertències en forma de bufetades, fan d'aquest home un personatge encara més pintoresc. Jugador de vestidor, motivador, amic. I gran porter.

14- Javier Mascherano: jefe. Integrat, líder, guanyador. Calculador, intel·ligent, pensador. Robador, jugador, tocador. Assegurança de vida. Agressivitat, contundència i netedat. Compromís i professionalitat. El millor fitxatge dels últims temps.

15- Seydou Keita: amable, respectuós. Home de fe. Golejador. Gentil. He de confessar, que és un dels jugadors pels quals m'alegro més quan marca. Les seves celebracions indiquen inequivocament que s'ho mereix. Tot i més. Cal aprendre'n de persones com ell, de veritat. Keita és comportament.

16- Sergio Busquets: polifacètic, polivalent. Provocador, descarat, sacrificat. El millor en transició defensa-atac. La balança perfecta per al Pep Team. Veterà de 22 anys. Fredor i tranquil·litat i sempre al servei de l'espectacle. Sotanes, croquetes i un repertori inacabable de recursos que esgota l'amor propi rival.

17- Pedro Rodríguez: intermitent. Després de les seves dues primeres temporades, el pavelló era molt alt. Consolidat mundialment i potser carregat de partits. Tot i així, el seu esfoç, sacrifici i compromís no es poden posar en dubte. És el jugador perfecte pel sistema. Humil.

18- Gabriel Milito: desafortunat. El Mariscal no troba el ritme i les lesions són el seu principal enemica. Per sort sempre ens quedarà la seva sabiduria, i l'assessorament que imprimeix a tot el vestidor.

19- Maxwell Andrade: irregular. Partits de tot i de res. Va arribar com a "ganxo" per fitxar Ibrahimovic, i s'ha guanyat la permanència en el millor equip que hagi somiat. Gran decisió per acabar la seva carrera.

20- Ibrahim Afellay: sorprenent. En fase d'adaptació i millorant. Cara de bon nen, i sprint assassí. Xut exterior i amant de la conservació. Donem-li temps, crec que ens ho retornarà gratament.

21- Adriano Correia: inesperat. Pocs minuts a l'inici, motls al final (exceptuant lesions), complidor, agosarat i atrevit. Bon complement per la banda.

22- Eric Abidal: amo i senyor. La seva millor temporada amb el Barça que ni una malaltia greu ha pogut esguerrar. S'ha sobreposat a tot i a tothom. S'ha guanyat l'estima de tot el futbol. Gran Abi.

23- Andreu Fontàs: beneficiat. La baixa d'Abidal li ha obert les portes, i sembla ser que s'hi ha trobat bé. Un dels molts canterans que intentaran seguir amb l'hegemonia blaugrana.


Visca el Barça.

Arnau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada